divendres, 19 de febrer del 2010

La llei dels cinemes a les aules

No hem viscut prou polèmica aquests últim dies que avui a la classe de religió ha arribat al seu punt màxim. Ens preparàvem per anar a veure una pel·lícula quan ens hem trobat davant del menú d’idiomes. Immediatament s’han fet sentir les veus de tots els sectors, des de demanant en castellà a altres exigint el català. La cridòria momentània però s’ha vist interrompuda quan el professor a fet el dictamen, i amb una rialleta, a clica’t la versió espanyola.

És tal la confrontació entre les dues llengües que ha arribat a punts absolutament incoherents a la vegada que il·lògics. Una assignatura que es impartida en català, i dins del seu temari entra la projecció d’una pel·lícula, si tenim la possibilitat, que no sempre és així, d’estar doblada al català, lo més lògic seria poder-la veure-la en català, però malauradament no tothom ho veu així, i és un dret que hem de reivindicar.

Per això vull fer una crida a tots els i les estudiants a exigir el català en tot moment i així no trobar-nos en notícies que només el 40% dels joves parla habitualment en català. També m’agradaria demanar que la pròxima sessió de l’assignatura continuéssim la pel·lícula en català.
 
Avís legal © 2006 Sobirania i Progrés